L’objectiu d’aquest document és respondre al plantejament de si es pot
parlar o no d’una literatura europea. Tots els membres del grup vam entendre
que sí existia una literatura europea. La nostra intenció era, arran les
característiques de cada període històric i els corrents literaris que els són
propis, trobar una connexió entre les escriptores de diferents països i idiomes
europeus, que demostrara l’existència d’una literatura europea. Ens hem centrat
en la literatura catalana, la castellana, l’anglesa, la francesa i l’italiana. És
així com trobem escriptores que contribueixen al seu desenvolupament en cada
corrent. Des de l’Edat Mitjana, amb una literatura eminentment religiosa, fins
a la literatura actual caracteritzada per la barreja d’estils que han de
respondre al mercat. Així mateix, hem pogut constatar com la seua aportació i
la incorporació de la dona al món de les lletres ha crescut segons creixia l’acceptació
de la dona com a individu i no com a ésser subordinat a l’home. Fins i tot, van
arribar a crear la seua temàtica, lluny de la literatura intensament masculina
i patriarcal, com, per exemple, la literatura feminista.
La nostra wiki no vol
ser un treball profund sobre aquest tema, sinó que intenta donar una visió prou
àmplia perquè qualsevol persona puga aprendre i conéixer el paper de la dona
dins la literatura europea. És a dir, podem entendre’l com un primer pas per a
un estudi profund posterior. El resultat és un treball concís
al voltant del paper, l’aportació, de la dona a la literatura europea.
Però aquest és el resultat d’un procés que va començar
amb la formació del grup: espontània i ràpida pel temor a no formar-ne part de
cap. Fàcil va ser decidir el tema i, com a conseqüència d’aquest, el nom del
grup.
I vam
començar a treballar. Primer els acords inicials i la planificació. Després
enllestir el blog i la wiki. El desenvolupament del projecte ha sigut paral·lel
a l’aportació de la dona a la literatura europea: segons avançava el temps la
presència i el ritme de treball creixia. Vam començar un poc tímids, acceptàvem
tot el que es proposava, fins i tot hi ha hagut moments en què una idea podia
capgirar el tema del projecte i pareixia que hauríem de tornar a començar. Però
les autoavaluacions, les propostes de millora i la voluntat d’aprendre ens van
mostrar el camí.
L’acompliment
total dels acords, la fluïdesa en la comunicació, la participació i implicació
en totes les tasques, la presa de decisions, etc., han evolucionat fins assolir
el clímax cap a mitjan de la PAC3. La sensació de grup és plena i treballem com
a tal. Hem aprés a poc a poc les claus del treball en equip. Ens queda la
impressió que és ara quan hauríem de començar a realitzar el projecte. Potser,
perquè hem assolit els objectius i competències de l’assignatura.
